La primera pedra

Aquest cop repetim Mussara en Gispie i jo. Just quan arribem al "ruin village" trobem una agradable temperatura de 15 graus i un vent agosarat que preludia mal dia per fer escalada i converteix l'agradable sensació de fresca en una preocupant sensació de fred. Decidim que una mica de caminada pel bosc serà el millor.

Mica en mica ens anem aclimatant i el propi bosc ens fa de recer. No anem gaire lluny i es tracta més d'un passeig que d'una caminada però anem fent descoberta de camins, racons i senderons que entren i surten de l'antic poblat. Visitem les runes i a l'altre banda de carretera trobem unes pedres sospitoses. Apartant una mica la pinassa es pot llegir una inscripció en memòria d'un tal Boby (suposadament un gos). Tot plegat ens fa molt entretingut el matí.

Cap a quarts de 12 el vent es calma i aprofitem per fer una via de les curtes. Ens sorprenen un regitzell de 4x4s plens de guiris anglesos i russos que ens miren amb cara d'incrèduls o com si fóssim marcianus. Fem un top rope per més seguretat ja que la paret és curta però no la coneixem. La veritat és que un cop salves el punt crític ja ho tens fàcil per arribar a dalt i fer campana.

Un matí complert: passejada pel bosc, turisme i escalada! És la primera pedra d'una llarga llista que mica en mica anirem completant.