L'inici del frikisme

Mitjans de Juny.
SMS: Dissabte a les 3 de la tarda a la Pastoreta. Anem a escalar!
Escenari: Arbolí
El mestre: Der Kletterer
Els deixebles: El tàndem Xals - Lord

Anem a escalar amb el mestre kletteriano per excel·lència, i això marca un abans i un després. Ens acompanyen en Ceci i la seva xicota i més tard s'incorpora un altre crack. En Paco ens ensenya tot el procediment, els nusos, com fer servir el gri-gri, assegurar, com posar els peus i les mans.. tota una classe teòrico-pràctica. Un cop ja ho teníem força dominat en Paco i en Ceci ens fan una demostració de les acrobàcies que es poden fer (però que no s'han de fer): lluites entre escalador i assegurador, descensos en questió de dècimes de segon, elongacions inesperades de la corda... una mica més i el mestre kletterer es queda sense descendència.. ai la pedra!!

Estem tota la tarda fent parets fins que els braços ens diuen prou. Acabem rebentats però hi ha alguna cosa dins nostre que ens diu que repetirem. Els peus de gat m'han anat molt bé, i l'endemà en comentar-ho amb el Xals la nostra il·lusió es fa cada cop més gran. Havíem alimentat el cuc i estàvem decidits a repetir.. però quan? quan?

Uns dies després (acompanyats per un imponent caprapat Raül) el tàndem Xals-Lord s'equipava amb corda, mosquetons, cintes, vuits... just en aquell moment i sense saber-ho del tot, ens estàvem convertint. Era l’inici del frikisme.