Història de casualitats

Casualitat I: Neix el cuc, aventura total

Eren les 11 del matí mentre feia la memòria del projecte de final de carrera, veig que es connecta en Paco i em diu.. ara vaig a fer uns tiros.. tiros?? què és això? M'explica que se n'anava a escalar, i amb un rampell de sana bogeria vam fer un cop de cap, cap.. cap a Arbolí!

A mig camí m'adono que anem amb el dipòsit en reserva i jo sense tenir ni idea del que m'esperava... corda, cintes, mosquetons, harnés... Entre uns peus de gat de segona mà i un Paco inspirat que m'anava dient tot el que havia de fer ("posa aquet peu allà", "aquí tens una mà collonuda", "va que ja ho tenim!") per fi vaig arribar a dalt. Campana!!!!! i ara a baixar.. La idea de quedar-te penjat per una corda en mig d'una paret en un cul de món no és gaire reconfortant, o.. potser si? Vam fer un parell de parets de poc nivell però va ser suficient com perquè aquella experiència de palpar la roca amb els dits i notar-ne la escalfor del Sol em despertés noves sensacions que se'm barrejaven amb la nostàlgia de les meves caminades per muntanya. Quins temps!

De tornada em feien mal els braços i em notava alguna capa menys de pell a les mans.. però ja tenia ganes de repetir.. i més quan per fi vam arribar a la gasolinera, i després a casa. Sans i estalvis!

Casualitat II: El tàndem

Finals de Maig. Fa dies que diem que hauríem de fer algo.

- Una excursió no Xals?

- Mira doncs saps què? L'altre dia em vaig comprar uns peus de gat i una mica de material perquè vam anar a fer ferrates amb uns.. i m'agradaria molt provar d'anar a escalar algun dia..

- Ah! doncs jo hi vaig anar un dia i em va agradar molt, ja li diré al mestre kletterer que ens prengui!

- Però amb ganes de provar-ho o de fer-ne sovint?

- Sí sí, la idea seria anar-hi sovint...

- Doncs fet!

- Collonut!

Casualitat III: L'encontre providencial

Inicis de Juny. Portes d'accés a REXAM, La Selva del Camp.

- Ostia Paco! Què fots per aquí?
- Hombre jefe! Mira que vinc a portar uns paquets..
- Caram quina fragoneta més guapa tiu!
[...]
- A vere si quedem per escalar que en Xals m'ha dit que té ganes de provar-ho..
- Ah perfecte! doncs ja t'avisaré, que tenim pensada una sortida d'aquí a dos setmanes...

Una setmana més tard... Riing riing.. Xals, m'estic comprant uns peus de gat. He parlat amb el mestre i diu que aquest dissabte anem a escalar, què et sembla?

Casualitat IV: Vila-seca

En Xals coneix un noi de Vila-seca, en Jordi. Quedem amb ell al pavelló de Vila-seca i ens ensenya que just darrera hi ha una paret equipada, i quina paret!! Té varies vies en vertical d'uns 8 o 10m d'alçada i unes quantes amb desnivell invertit i una de penjada del sostre.

Decidim que serà el nostre "banc de proves" i lloc habitual d'entrenament. A més a més és molt tranquil i pel matí no hi toca el Sol. És un gran què.

Fem un parell de proves d'adherència i concluim que la pell és un bon adherent, però que els peus de gat ajudent molt.

Quan tinguem material ja vindrem, i tant que vindrem!