La Ferrata

Casualitats, allò que dèiem... resulta que en Raül té un amic que és muntanyeru i tenen pendent de fa temps d'anar a fer una via ferrata... vinga va, que ens apuntem... quedem per dissabte.

Dissabte matí. Anem a Mont-roig i fem l'esmorzar al "campament base" és dir al bar de sota de cal Quim. Som en Raül, el Quim, el Xals i jo.

Sortim tots quatre amb el Jeep del Quim direcció sud cap a les muntanyes d'Hospitalet de l'Infant. Una carena molt maca en mig de la serra de Mestral que en Quim insisteix que no deixem de fotografiar. És una llàstima que tota aquella zona estigui cremada.

Arribem caminant per un senderó a l'inici de la carena i ens equipem per començar la ferrata. Nusos, harnés, mosquetons, 8... tot correcte. Som-hi! Ara puja, ara baixa, escalons, roques.. unes vistes gairebé a ull d'ocell molt reconfortants i al final.. un rappel.

Era la primera vegada que en feia, i va ser una prova de foc pel meu vertígen. En Xals intentava animar-me mentre m'assegurava però jo no em veia ben posicionat per començar. Mirant avall vaig pensar... bah.. no és tant! i de fet.. no ho era.. una baixada plàcida i sense entrebancs gràcies a un 8 i una doble corda que van funcionar de primera.
Un cop tots quatre a baix semblava que es girava mal temps i vam decidir que era millor no arriscar i tornar al cotxe tot i que ens quedava pendent un tros. Així que.. au! a dinar al campament base!

Tot dinant un noi del bar ens va explicar que hi ha dues vies més molt a prop de la que acabàvem de fer.. i és que el món està ple de casualitats.