L'estrena

Feia unes hores que havíem arribat de la ferrata, i ja havíem quedat per dimarts per anar a provar la corda, però jo tenia el mono..
- Quedem demà al matí?
- Anem a Vilaseca?
- Sí, truquem al Gispie que vingui també ok?
- D'acord

Diumenge al matí, després de la mitja hora llarga de retard típica i mítica del Gispie anem a Vilaseca. Desenredar la corda no és gens fàcil tot i que sembla que estava molt ben plegada... la veritat és que estava feta un bon embolic. Entre estires i arronses i sota la direcció del Xals la desfem i li trèiem els arrissats. Ei Xals, te n'adones que ara fem sorollet? Va va, que gravem un vídeo. Som uns frikiiiiiiiiiiiiissss!!!

Molt bé, va puja tu primer que ja t'asseguro jo, i en Gispie pot anar fent fotos. En Xals com de costum arriba a dalt sense masses complicacions i en poc temps, sort que hi ha un mosquetó que fa de reunió i ens fa les coses més fàcils! El gri-gri va de conya però la corda és massa nova i rellisca un munt, així que cal anar amb compte i jugar molt amb el tacte. Descens irregular però ja li estic agafant el tacte al gri-gri.

Seguidament puja el Gispie i jo segueixo assegurant.. És el seu primer contacte amb una paret i sembla que li agrada, no ho veu massa clar però va tirant amunt. Arriba al punt crític una mica ginyat (hi ha una presa que es mou) però se'n surt com un campió. Al cap de poc ja és a la campana. De seguida li agafa el tranquillo a això de baixar, està fet un crack!
- Què Gispie, fan mal els braços ara, eh?
- Buah! Tu diràs!

És el meu torn. Vaig pujant i salvo el punt crític millor del que em pensava, gairebé fàcil diria.. però just després em faig un embolic perquè no m'adono que tinc la cinta girada i passo la corda malament.

En Xals m'intenta explicar què passa i al final ho veig clar, passo bé la corda i segueixo amunt, però he perdut massa temps i forces amb l'embolic, i en arribar a l'últim pas, em flaquegen els braços. Li dic a en Xals que m'asseguri bé que reposaré un moment. Uff.. val, ara sí. Un últim esforç.. Ja sóc dalt de tot! Visca! Foto de lluïment i preparats per baixar. Just quan em deixo anar per començar el descens faig una caiguda en sec i en picat de 3 metres.
– Xec! què fots?
- Has vist on sóc?
Em giro i efectivament en Xals estava contra la paret. És un joc de contrapesos poc igualat i ara em toca remuntar una mica per treure la cinta que s'ha quedat més amunt. Tornem-hi. En Gispie deix la càmara i ajuda en Xals a fer contrapès, ara sí. Quina estrena!!

Un cop és hora de plegar ens mirem la corda perquè ara s'ha de plegar i clar.. com ho fem? Va intentem-ho.. en Xals que és un crack la plega a la primera.

Estem triunfats! El dia de la nostra estrena amb el nostre propi material més bé o més malament ens n'hem sortit. Ueeee!

Vinga doncs! Fins la propera!!