El fantasma Agustín

Només arribar a La Mussara i començar a desplegar trastes apareix un grupet que diuen.. seiem aquí... (aquí... just damunt nostre). Resulta que un d'ells és ex-escalador i com que veu que pengem la corda comença a donar-nos consells. És un tal Agustín que després d'haver-nos assessorat llargament i estar-nos observant un bona estona ens diu.. "oye, una cosa, yo no quiero ser pesado ni parecer fantasma pero..." escoltem el consell i un cop ja ha marxat, ens quedem tots callats per un instant.

Seguidament fem la nostra, és a dir anar escalant roca-parets segons la nostra visió clàssico-esportiva de l'escalada. El kia-índex de graus de dificultat es divideix en tres nivells: A: assolit, I: intentat i K: kaput. Això sí, per respecte als nostres predecessors i en especial al mestre der Kletterer conservarem els "+" per augmentar el significat del nivell.

El primer objectiu semi-seriós és fer campana a totes les parets del sector de Can Simiro. L'altre dia amb el Gispie vam fer la Deimos, i avui toca la Fobos (que no hi és) i la "sense nom" que serà la que farem.

El Gispie s'anima a obrir-la i se'n surt millor que bé. El Xals com de costum ho fa fàcil i jo, com també de costum m'encallo en un pas. Ho torno a intentar i al final amb una estirada li agafo el punt i en un moment ja sóc dalt.

Això de l'escalada és un 40% fortalesa física i un 60% fortalesa mental. Em sembla que Gispie i Xals estan bastant equilibrats, però a mi em cal entrenar més la segona.